El turisme, com a viatge de plaer sense altre motiu, nasqué amb el "Grand Tour", el nom donat al Regne Unit als viatges a Europa per la noblesa i, més tard, la burgesia, dels 1660 fins l'arribada del ferrocarril als 1840.
Podríem dir que el turisme (provingut del mot anglès "tour" o visita) nasqué en un sentit cultural i eurocèntric.
Tanmateix, els anys 1950, la majoria del turisme protagonitzat pels anglesos era interior i destacaven les estades a la platja per part de les classes obreres. Aquesta mena de turisme s'anomenà "turisme de sol i platja" i es limitava a l'estiu.
Amb el creixent poder econòmic de les classes més populars i l'ús de l'aviació, els viatges a Europa esdevingueren més assequibles i fàcils cap als 1970.
Mentrestant, la classe mitjana alta estimava més el turisme cultural, preferint per tant les ciutats a les costes
Per primera vegada, el turisme es popularitzà entre la resta dels europeus occidentals, sobretot els alemanys i francesos, constituint així un grup important de clients disposats a gastar grans quantitats de diners en el lleure.
A la darreria del segle XX, nasqueren nous tipus de turisme: rural i residencial, la compra de segones cases a d'altres països. També es diversificà el nombre de destinacions. Per primera vegada, grans quantitats d'europeus triaren visitar d'altres continents o els països de l'est. No obstant això, més i més europeus i americans han elegit visitar l'altre continent. A casa nostra, l'economia de llocs com Eivissa, Mallorca, la Costa Blanca o la Costa Brava ha passat a dependre en gran part en les afluències de turisme. L'encariment dels preus a la Mediterrània ha propiciat una fuita de turistes cap a d'altres costes més econòmiques a l'est del Mediterrani; en canvi, el turisme de cultural ha fet que ciutats com Barcelona o València rebin cada any més visitants, en especial durant les festes Evolució dels fluxos turístics a Catalunya i la seva distribució territorial
Per tal d’entendre la realitat turística actual des del punt de vista de la demanda o moviments turístics, es repassa l’evolució històrica fent un èmfasi especial en tots aquells aspectes directament relacionats amb l’aparició de l’activitat turística i la seva evolució fins a l’actualitat.
Primers fluxos turístics: catalans descobrint Catalunya
L’origen dels primers viatgers a Catalunya data de final del segle XVIII i començament del segle XIX, amb les primeres visites d’il·lustres i romàntics d’altres països europeus que passaven per terres catalanes, ja que per aquella època Catalunya era una via d’entrada i sortida de la península. No obstant això, aquests viatgers no es poden anomenar “fluxos turístics” pròpiament.
Els primers fluxos de turistes a Catalunya inclouen l’aparició de les primeres vil·les d’estiueig cap a final del segle XIX i començament del XX, propietat de catalans. Va aparèixer, doncs, el fenomen de les segones residències per motiu d’oci i lleure. Les primeres vil·les petites es van situar a les proximitats de Barcelona, posteriorment a les comarques veïnes, com Viladrau, Camprodon o Puigcerdà. Així mateix, es crea una demanda turística de la burgesia catalana cap a balnearis. El producte que més turistes catalans va atraure i que ha romàs fins avui dia és el sol i la platja.
El boom turístic dels anys seixanta a Catalunya
Tal com va passar en altres punts del litoral mediterrani espanyol, als darrers anys cinquanta Catalunya fou testimoni d’un fet històric: les fronteres espanyoles s’obriren per a l’entrada de turistes estrangers i de la inversió estrangera. Aquests factors, juntament amb la posició geogràfica estratègica de Catalunya, el clima favorable i fins llavors la desconeixença del Mediterrani espanyol, configuraren l’escenari ideal per a l’esdeveniment del boom turístic dels anys seixanta, com es coneix mundialment aquest moment.
Des del punt de vista social i turístic, va aparèixer el que avui coneixem com a turisme de masses. Milions de turistes majoritàriament europeus aglutinats al litoral català i de la resta de l’Estat espanyol i de les Illes per preus molt econòmics, per gaudir de sol i platja. Aquest turisme de masses fou un factor d’èxit per a Catalunya i aconseguí atreure fluxos turístics procedents tant de la resta d’Europa com de la resta de l’Estat espanyol i Catalunya. Aquest model de sol i platja i turisme de masses s’ha perpetuat fins al moment actual amb un increment espectacular del nombre de turistes.
Anys noranta i l’arribada d’un nou segle: canvi de paradigma
Catalunya arriba als anys noranta amb una activitat turística molt gran. Els turistes, tant estrangers com catalans i de la resta de l’Estat espanyol, tenen una predilecció pel litoral català i els fluxos turístics creixen any rere any. El turisme de sol i platja acompanyat de l’excursionisme i els turistes de neu i alta muntanya defineixen l’activitat turística fonamental de l’època. L’ambient polític i social millora tant a nivell europeu com espanyol, en concret es produeix un procés de democratització, d’estabilitat econòmica i política. Com a colofó, Espanya s’uneix a la Comunitat Econòmica Europea (actualment, Unió Europea) l’any 1986.
En termes turístics, en aquesta època té lloc un altre fet històric per a Catalunya i més concretament per a Barcelona: l’organització i la celebració dels Jocs Olímpics a Barcelona l’any 1992. Addicionalment, motivà la potenciació de l’obra de Gaudí i la presència d’elements modernistes a la ciutat.
Paral·lelament, dos fets d’alta rellevància han ajudat a l’atracció d’un nombre creixent de turistes cap a Catalunya des de més punts del globus. En primer lloc, hi ha un canvi de paradigma basat en les noves tecnologies de la informació i les comunicacions (TIC) que en l’actualitat consisteix en l’accés a Internet per un nombre més gran de persones que poden organitzar el viatge directament i la recent aparició de la Web 2.0 que ha significat l’augment de xarxes socials com facebook o myspace. En segon lloc, l’aparició del transport aeri de baix cost. En el cas de Catalunya, gaudeix de dos aeroports complementaris al de Barcelona, situats estratègicament a la Costa Brava (Girona) i la Costa Daurada (Reus) i que disposen d’uns vols de baix cost des d’un ampli nombre d’orígens internacionals que creix i es diversifica any rere any.
D’altra banda, la posada en circulació de l’euro el 2002 també ha estat un factor afavoridor, ja que tenir una moneda única influeix directament el creixement de fluxos internacionals. Complementàriament i en part com a conseqüència d’Internet, vols de baix cost i moneda única, entre altres, hi ha hagut també un canvi significatiu en el patró de preferències del turista actual. Com explica un informe de l’OCDE (2002), el turista actual prefereix fer viatges curts, més coneguts com short breaks, i més sovint al llarg de tot l’any, per exemple caps de setmana i ponts, en lloc de viatjar per vacances un cop l’any amb una durada relativament llarga, per exemple les vacances d’estiu.
A més del predominant turisme de sol i platja al llarg de la costa catalana, el turisme urbà i el turisme de negocis i congressos a Barcelona i l’excursionisme i el turisme de neu i alta muntanya als Pirineus, Catalunya ha aconseguit diversificar-se i s’ha començat a desenvolupar el turisme rural i el turisme cultural. Encara que en aquests dos darrers casos, la viabilitat dels productes sembla determinada, d’una banda, pel seu atractiu natural o cultural, i, de l’altra, per la seva localització territorial, concretament per la proximitat al turisme de sol i platja o al turisme de muntanya.
Dins de Catalunya aquestes són les dades per zones:
- Barcelona: 8.270.968 visitantes - 21.482.227 pernoctaciones
- Girona: 2.982.771 visitantes - 10.142.299 pernoctaciones
- Lleida: 680.195 visitantes - 1.503.607 pernoctaciones
- Tarragona: 2.135.524 visitantes - 8.696.260 pernoctaciones
| 2008 | 2009 | 2010 | 2011 | 2012 | |
|---|---|---|---|---|---|
| Turistas | 15.026,9 | 13.597,0 | 14.206,6 | 14.969,4 | 15.519,9 |
| Alemania | 1.392,7 | 1.212,2 | 1.151,6 | 1.256,7 | 1.294,0 |
| Bélgica y Países Bajos | 1.399,6 | 1.342,9 | 1.325,4 | 1.382,3 | 1.406,5 |
| Francia | 3.802,0 | 3.453,1 | 3.526,0 | 3.613,8 | 3.796,8 |
| Italia | 1.138,4 | 997,5 | 1.034,0 | 1.050,2 | 947,4 |
| Reino Unido | 2.029,2 | 1.685,9 | 1.464,3 | 1.342,9 | 1.643,2 |
| Países nórdicos | 573,0 | 487,0 | 603,4 | 576,3 | 615,9 |
| Suiza | 326,8 | 289,6 | 303,6 | 349,5 | 357,7 |
| otros países | 4.365,2 | 4.128,7 | 4.798,2 | 5.397,8 | 5.458,3 |
| Establecimientoshoteleros | Campings | Turismorural | Total | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Fuente: Idescat, a partir de los datos del Departament d'Empresa i Ocupació. | ||||||||||||
| Establecimientos | 2.837 | 353 | 2.156 | 5.346 | ||||||||
| Barcelona | 579 | 0 | 0 | 579 | ||||||||
| Cataluña Central | 203 | 21 | 328 | 552 | ||||||||
| Costa Brava | 713 | 109 | 414 | 1.236 | ||||||||
| Costa Daurada | 290 | 54 | 195 | 539 | ||||||||
| Costa Barcelona | 338 | 39 | 92 | 469 | ||||||||
| Pirineus | 417 | 101 | 847 | 1.365 | ||||||||
| Terres de l'Ebre | 97 | 16 | 107 | 220 | ||||||||
| Terres de Lleida | 91 | 4 | 157 | 252 | ||||||||
| Val d'Aran | 109 | 9 | 16 | 134 | ||||||||
| Plazas | 294.777 | 277.069 | 16.968 | 588.814 | ||||||||
| Barcelona | 68.869 | 0 | 0 | 68.869 | ||||||||
| Cataluña Central | 13.574 | 6.517 | 2.600 | 22.691 | ||||||||
| Costa Brava | 75.960 | 125.307 | 3.511 | 204.778 | ||||||||
| Costa Daurada | 55.145 | 65.790 | 1.588 | 122.523 | ||||||||
| Costa Barcelona | 49.549 | 32.139 | 730 | 82.418 | ||||||||
| Pirineus | 15.191 | 34.830 | 6.338 | 56.359 | ||||||||
| Terres de l'Ebre | 5.374 | 7.869 | 857 | 14.100 | ||||||||
| Terres de Lleida | 4.744 | 1.548 | 1.196 | 7.488 | ||||||||
| Val d'Aran | 6.371 | 3.069 | 148 | 9.588 | ||||||||
Adriana Jaudenes
